Pots veure les resenyes dels primers llibres de la saga clicant al link: Eragon, Eldest i Brisingr.
La veritat, m'ha encantat. El final potser no és el que jo hauria triat, i m'ha semblat molt trist i una mica depriment (se m'han escapat les llàgrimes, ho reconec). Però el llibre m'ha semblat molt entretingut (no tenia trossos avorrits com els altres) i he agafat molt de carinyo a certs personatges que abans em queien més aviat malament (com la Reina Islanzadí).
El Genet de Drac cavalca de nou. El llegat arriba a la seva fi, però la llegenda mai no morirà.
No fa gaire tamps Eragon -Botxí de l'Ombra, Genet de Drac- no era més que un pobre noi pagès, i el seu drac, Saphira, només una pedra blava al bosc. Ara el destí de tota una civilització depèn d'ells.
Llargs mesos d'entrenament i combat han propiciat victòries i esperança, però també han ocasionat pèrdues irreperables. I encara tenen al davant la veritable batalla: s'han d'enfrontar amb Galbatorix. Quan ho facin, hauran de ser prou forts per derrotar-lo. I si ells no poden, no ho podrà fer ningú. No hi haurà una segona oportunitat.
El Genet i el seu drac han arribat més lluny del que ningú hauria pogut somiar. Però podran enderrocar el malvat rei i restablir la justícia a Alagaësia? I si ho aconsegueixen, a quin preu?