lunes, 23 de abril de 2012

Els Jocs de la Fam

Encara que hi ha hagut gent que m'ha dit que la pel·lícula els ha decepcionat, jo trobo que l'han fet força fidel al llibre. Potser el que  menys m'ha agradat són els vestits de la Katniss, que al llibre descriu com a molt espectaculars i trobo que a la peli no n'hi ha per tant, i opino que amb la tecnologia que tenim actualment ho haurien pogut fer molt millor. Però la peli és genial, trobo que la interpretació dels actors és molt bona i la part més rotllo del llibre (quan estan dintre la cova) l'han sabut fer gens avorrida i inclús hagués volgut que durés una mica més.



Un passat de guerres ha deixat els 12 districtes que divideixen Panem sota el poder tirànic del Capitoli. Sense llibertat i en la pobresa, ningú pot sortir dels límits del seu districte. Només una  noia de 16 anys, la Katniss Everdeen, gosa desafiar les normes per aconseguir menjar. Els seus principis es posaràn a prova amb Els Jocs de la Fam, un espectacle televisiu que el Capitoli organitza per humiliar la població. Cada any, un noi i una noia de cada districte són obligats a subsistir en un medi hostil i lluitar a mort entre ells fins que només quedi un sol supervivent. Quan la seva germana petita és elegida per participar, la Katniss no dubta a ocupar el seu lloc, decidida a demostrar amb la seva actitud ferma i decidida, que, encara que estigui en les situacions més desesperades hi ha lloc per l'amor i el respecte.

viernes, 20 de abril de 2012

El nom del vent

He de confessar que no sabia si m'agradaria el llibre, perquè només me l'havien recomanat nois, però vaig decidir provar sort i llegir-me'l i la veritat és que ha valgut la pena. No avorreix en cap moment, i quan para la història per descriure el què passa a la taverna també és interessant. I encara que el llibre és molt llarg (té gairebé 900 pàgines) es llegeix d'una tirada. L'he trobat un llibre molt emocionant, amb molta acció i amb un toc romàntic perfecte.


En una fonda en terra de ningú, un home es disposa a fer el relat de la seva vida per primera vegada. La veritable història que només ell coneix, una història que els rumors, les conjectures i els contes de taverna han anat deformant al llarg del temps fins a convertir-lo en un personatge llegendari al qual tothom creu ja mort: en Kvothe... músic, captaire, lladre, estudiant, mag, heroi i assassí.
Ara vol revelar tota la veritat sobre ell mateix. I haurà de començar pel principi: la infantesa en una companyia d'artistes itinerants, els anys malvivint com a lladregot als carrers d'una ciutat gran i l'arribada a una universitat on espera trobar les respostes que ha estat buscant.

"He robat princeses a reis adormits als túmuls. Vaig calar foc a la ciutat de Trèbon. He passat la nit amb Felúrian i n'he sortit viu i amb la raó intacta. Em van fer fora de la Universitat a una edat en què la majoria encara no els hi deixen entrar. He recorregut a la llum de la lluna camins dels quals els altres no gosen parlar de dia. He parlat amb déus, he estimat dones i he escrit cançons que fan plorar als joglars. Em dic Kvothe. Potser has sentit a parlar de mi."

miércoles, 4 de abril de 2012

Amics que cal conservar


Són aquests moments, aquestes ocasions de la vida, quan necessites a algú que et fagi costat i et doni el seu suport, i aquestes poques persones te'l presten i t'ajuden sense demanar res a canvi quan veus qui de veritat t'aprecia i estarà al teu costat en els moments difícils. Saps que pots confiar en ells, però també t'adones que hi ha molta gent a qui no importes el més mínim, i això fereix; hi ha persones que només et demanaran favors, i a l'hora de la veritat, quan t'hagin d'ajudar a tu, balbucejaran excuses, et giraran l'esquena o desapareixeran sense deixar rastre; aquests "amics" no valen res. Però les persones que et vénen a socórrer, els amics que t'ajudaran en tot, aquests són pocs, sí, però molt valuosos, i és important saber conservar-los.