lunes, 23 de julio de 2012

Divergent

El millor llibre que he llegit en molt de temps! Impressionant. La trama és boníssima, els personatges m'encanten i no el puc descriure, les paraules és queden curtes. Feia gairebé dos anys que no em llegia un llibre tant bo. Si dic que m'ha encantat no li faig justícia. Des que comença fins que acaba és una intriga constant.
Els personatges estan molt ben caracteritzats; la protagonista m'encanta, que ja té el seu mèrit perquè practicament totes les "heroínes" de les novel·les juvenils són odioses; i el Quatre s'ha convertit en el meu personatge preferit.
L'estil de l'autora m'ha encantat. Sembla un estil normal i corrent, però té alguna cosa que et manté atrapada dins la història.
I finalment l'argument. GENIAL. És original, i els últims capítols no són gens previsibles.


La ciutat de Chicago està dividida en cinc faccions i cadascuna d'elles es dedica a cultivar una virtut particular: Franquesa, Abnegació, Intrepidesa, Amistat i Erudició. Als setze anys, els joves han d'escollir de quina facció volen formar part definitivament. La Beatrice dubta entre quedar-se amb la seva família o ser qui realment és. No pot tenir les dues coses. I prendrà una decisió que sorprendrà a tothom, sobretot a ella.

domingo, 22 de julio de 2012

Guerra de novias

Esta es una pel·lícula de estas que te duele la barriga de lo que te estás riendo. Cuando Liv y Emma se empeizan a hacer la vida imposible intentando sabotear la boda de la otra resulta muy cómico, y te pasas todo el rato riendo pensando en lo próximo que van ha hacer. Solo decir que es una peli que vale la pena ver por el buen rato que pasas viendóla y riendo.  


Liv y Emma son unas amigas íntimas que llevan desde la infancia planeando cada detalle de sus respectivas bodas. Ahora, a los 26 años de edad, ambas están a punto de casarse. Pero cuando un error administrativo provoca un choque de fechas de boda y las dos van a tener que casarse el mismo día Liv y Emma se someten a la prueba definitiva. Liv, una abogada de éxito que está acostumbrada a conseguir lo que quiere, incluidos el hombre y el trabajo perfectos, no se conforma con nada que no sea la boda perfecta con la que ha soñado durante años. Emma, una maestra que siempre se ha distinguido cuidando de los demás, pero no tanto de sí misma, monta en cólera cuando su propia boda de ensueño se ve en peligro. Ahora, las dos amigas del alma, cada una de las cuales haría lo que fuera por la otra, se ven enfrascadas en una batalla en la que todo vale, en la que no hay prisioneros y que amenaza con degenerar en una guerra total.

miércoles, 18 de julio de 2012

Delirium

Si d'entrada heu descartat aquest llibre perquè us han dit que s'assembla molt a la novel·la Junts d'Ally Condie, us recomano que us ho treieu del cap. L'única semblança que poden tenir els dos llibres es que l'escenari on es situa la novel·la (és a dir, la Societat futurista) és bastant semblant amb les regles; i que el noi forma part dels rebutjats per la Societat. A part d'això la trama dels dos llibres és completament diferent, per no parlar dels finals de les dues novel·les.
Us aviso, Delirium no es llegeix, es devora. És d'aquells llibres que te'ls llegeixes amb 3 dies perquè no pots parar de passar pàgines. Només espero que la segona part no em decepcioni; el primer llibre acaba d'una manera molt impactant i de cap manera esperada, i només tinc ganes de llegir Pandemònium per saber com continua. A més trobo que alguns dels personatges estan molt ben caracteritzats i descrits (es nota que l'autora els va pensar amb cura), com la Hanna i la Grace.


Segle XXII. L'Amor ha estat diagnosticat com una malaltia perillosa considerada l'origen de tots els mals de la humanitat. A la Lena li falten 95 dies per a la cura, una operació obligatòria per extirpar tot rastre de la malaltia i entrar a formar part d'una societat uniforme i sotmesa, on tothom té el camí marcat. El compte enrere avança inexorablement cap al fatídic dia de la cura, quan apareix l'Àlex, un membre de la resistència. La Lena haurà de prendre la decisió més difícil de tota la seva vida.

lunes, 16 de julio de 2012

Blancanieves y la leyenda del cazador

La película es muy buena, pero al final sientes que te han estafado, porque dejan el final muy abierto. Aun así la película me ha gustado mucho; había escenas emotivas (y aunque todo el mundo sabe como es la historia de la Blancanieves) algunas escenas llegan a sorprender, sobretodo al final, cuando Blancanieves deja a un lado su vestidito y se pone la armadura  para ir a luchar contra Ravenna, la malvada reina. Además, la actuación de Charlize Theron es buenísima; vale la pena verla solo por eso.


Cuando el rey muere y deja el país en manos de la madrastra de Blancanieves, Ravenna, esta encarcela a su hijastra en una torre del castel y se hace con el poder. Muchos años después Blancanieves encuentra la manera de escapar de la torre y se interna el el Bosque Oscuro. Ravenna contrata un cazador para ir a buscarla, pero el cazador traiciona a todo el mundo para ayudar a Blancanieves y llevarla con la resistencia, junto con 7 enanos.

viernes, 13 de julio de 2012

¡Siguenos en Facebook!

El blog ya tiene facebook! Puedes seguirnos pinchando aquí.
Vamos a ir informando de las entradas que colgaremos!
Besitos!

miércoles, 11 de julio de 2012

El comte Karlstein

Per començar: no us deixeu enganyar per el resum de la contraportada ni per la boníssima triologia de l'autor La matèria obscura (La brúixola daurada, La daga i El llargavistes d'ambre). Els primers capítols poden semblar bons, però us juro que el final és el més forçat que  he vist en la meva vida i sembla un conte d'aquells que s'expliquen als nens petits abans d'anar a dormir; la típica història d'un home que ven la seva ànima la dimoni i que a canvi, durant un període d'anys, li ha d'anar entregant preses i l'últim any ha d'entregar-li una persona humana per saldar el seu deute, etcètera, etcètera... I entremig surten personatges que es podrien suprimir perfectament i que no tenen cap mena de rellevància a la novel·la. De debò, no fa falta que us gasteu diners en aquest llibre; seria millor que els administréssiu a altres llibres millors.


Al poble de Karlstein tothom es tanca amb pany i clau quan arriba la Nit d'Ànimes. Saben que, en aquesta data, el dimoni Zamiel apareix, famolenc de sang, per reclamar la seua presa. En aquesta ocasió, tanmateix, hi ha una diferència: el malvat comte Karlstein té un tracte terrible amb Zamiel i l'ha de complir. La vida de les seues nebodes, Lucy i Charlotte, està en perill. Sort que Hildi, una de les donzelles del castell, s'assebenta del pacte diabòlic i lluitarà per salvar-les. Però una cosa és segura: el Dimoni Caçador no torna mai al seu cau fosc sense haver satisfet les seues apetències.

P.D: el llibre és en valencià, crec que en català normal no hi és.

lunes, 9 de julio de 2012

El perfume: historia de un asesino

Gran película. Está muy bien, la verdad, y aunque puede parecer un poco tétrica/dura, a mi me gustó mucho. Tiene una ambientación estupenda en todo sentido, tanto vestuario, como la escenografía. Aluciné con el actor principal, lo hace realmente bien, no queriendo rebajar tampoco las actuaciones de los demás. Trama sorprendente, muy original, asusta en su punto justo, pero solo se hace para mostrar la horrible obsesión del protagonista. Recomendable, pero tiene escenas un poco... bueno, no muy aptas para succeptibles. Por cierto, actua en ella Alan Rickman, un actor que a mi me gusta mucho desde Severus (ay Dios, Severus... *suspira), haciendo el papel de Antoine Richis. Dejo la sinopsis de "La Butaca"
Jean-Baptiste Grenouille (Ben Whishaw) nació en mitad del hedor de los restos de pescado de un mercado y fue abandonado por su madre en la basura. La autoridad se hizo cargo del bebé y sentenció a su madre a la horca. El chico creció en el ambiente hostil de un hospicio, nadie le quería e incluso sus compañeros intentaron asesinarle. Había algo que le hacía diferente: no tenía olor. Sin embargo, Jean-Baptiste poseía un olfato excepcional. A los 20 años consigue trabajar para el perfumero Baldini (Dustin Hoffman), quien le enseña a destilar esencias. Pero él quiere atrapar otros olores: el del cristal, el cobre... pero, sobre todo, el de ciertas mujeres. A cambio de un centenar de fórmulas de nuevas fragancias con las que Baldini podría hacerse rico, éste le escribe una carta de recomendación para que pueda aprender el arte de enfleurage en la capital mundial del perfume: Grasse. Una vez allí, conseguirá su objetivo: un magnífico perfume cuyo ingrediente es la esencia de jóvenes muchachas.

Cazadores de Sombras: Ciudad de Hueso

Pues después de largo tiempo con curiosidad por este libro, al final me animé y lo cogí de la biblioteca. La verdad es que me ha gustado mucho, es uno de esos libros que enganchan desde el principio, está muy bien narrado y da muchas sorpresas, algunas en parte esperadas. La única "pega" por así decirlo que le veo al libro es que tiene ciertos elementos bastante tópicos, pero también cuenta con muchos otros aspectos totalmente originales. La cuestión es que es totalmente recomendable, y ya tengo muchas ganas de leer el siguiente.

En el Pandemonium, la discoteca de moda de Nueva York, Clary sigue a un atractivo chico de pelo azul hasta que presencia su muerte a manos de tres jóvenes cubiertos de extraños tatuajes. Desde esa noche, su destino se une al de esos tres cazadores de sombras, guerreros dedicados a liberar a la tierra de demonios y, sobre todo, al de Jace, un chico con aspecto de ángel y tendencia a actuar como un idiota…

P.D. JACE. POR DIOS JACE. Es decir, yo creo que nunca me había gustado tanto un personaje. Por favor, es, es una pasada. Me parece el mejor personaje del libro, y vuelvo a repetir que mi favorito en mucho tiempo. Es genial, en todos los sentidos (chicas...). Y en toda la lectura no le he entendido el sentido a la frase de la sinopsis, esa que dice que tiene tendencia a actuar como un idiota. NO.

miércoles, 4 de julio de 2012

Junts. Camins creuats

Si vols llegir la resenya del primer llibre clica al link: Junts.
Pots veure el booktrailer en anglès aquí.

Quant comences el llibre, ja veus d'entrada que no serà tan bo com el primer. Així i tot els primers capítols són els millors de tot el llibre. Cap a la meitat fa un gran descens negatiu, i costa situar-te i saber on són els personatges en cada moment. I al final torna a ser bastant bo. He de dir que només l'intriga de saber què passarà amb els protagonistes i els últims capítols de la novel·la és la què m'animarà a llegir-me el tercer llibre (a part que penso que segurament serà molt més interessant, ja que la Cassia torna a la Societat i no es passarà tot el punyeter llibre voltant per les províncies exteriors). Tot i així tampoc vull que us penseu que el llibre és avorrit; simplement que cap al mig és bastant pitjor. També vull afegir que el fet que el narrador de cada capítol vagi alternant entre la Cassia i el Ky fa difícil de vegades saber qui està narrant en cada moment.


La Cassia s'enfronta al poder establert i viatja cap a les províncies exteriors a la recerca d'en Ky, el noi que estima, desterrat per la Societat i enviat a una mort segura. Troba el seu rastre i el va seguint, alhora que descobreix que fora del món on ha viscut hiperprotegida hi ha una vida diferent i més autèntica. A les províncies exteriors la vida és dura, però es percep el bategar d'una rebel·lió imminent. L'aparició sobtada d'en Xander, el seu amic d'infantesa i la seva parella oficial, i una traïció inesperada que pot afectar la rebel·lió faran que en el seu cor neixin el dubte i la incertesa. I descobreix que la vida no és un camí recte, sinó molts camins creuats i difícils que conformen la llibertat.

domingo, 1 de julio de 2012

Más allá del cielo

A mi me ha gustado mucho. Quizá no sea la mejor película del mundo pero está bastante bien. Aunque hay algun trozo que cuesta de entender y es poco lógico al final se entiende todo. Siento esta opinión tan cortita pero es que no sé que más puedo decir.


Charly St. Cloud sufre un accidente de coche en el que muere su hermano pequeño, Sam. Pero Charly descubre que puede ver a su hermano y cada día durante cinco años, cuando suena el cañón, se encuentra con él en el bosque para jugar a beisbol. Pero al hacer amistad con Tess, una antigua compañera de colegio, empieza a olvidar a su hermano.