sábado, 23 de junio de 2012

Sempre somrient, com em vas ensenyar

Ahir es va morir una persona que estimava gairebé com si fos la meva àvia. I li vull dedicar aquest escrit que em surt del cor.



Et trobarem molt a faltar. Entrar en aquella casa i no percebre-hi la teva presència serà difícil per tots. Segurament no podré evitar que em caigui alguna llàgrima galta avall.
Encara que últimament no havies estat gaire bé de salut, sempre somreies i ens encomanaves les teves ganes de riure i ser feliç. Contagiaves a tothom amb la teva felicitat; al teu costat ningú podia estar trist, ja que tu l'envoltaves amb la teva aureola particular d'alegria. Ara tu no hi ets, però intentarem que el teu record i el record dels teus llavis arquejant-se perduri en la nostra memòria i ens faci riure al pensar en aquells moments.
Vas estar contenta fins al final, i aquest és l'exemple que vull seguir. Tu volies que ho afrontéssim tot amb un somriure, i això és el que faré.

4 comentarios:

  1. Oix! Es preciós! Et dono el meu pesam, em sap molt de greu.

    Xavi

    ResponderEliminar
  2. Em sap molt de greu, t'acompanyo en el sentiment. I què dir del text? És molt maco, molt íntim i personal. Es nota que has posat tot el que portaves dins.

    Un petò.

    ResponderEliminar

Escribe como quieras lo que quieras, nos puedes dejar la URL de tu blog si quieres que lo visitemos, pero no al SPAM, porfavor :)